Companyerisme, patiment, nerviosisme, esforç, ganes, motivació, voluntat, superació i finalment...... felicitat i recompensa!!!!!! Aquestes han sigut les sensacions que hem anat patint els integrants de l'organització de la II Cursa de Panxampla. Molts han sigut els comentaris i rumors sobre la duresa de la nostra cursa, molt de respecte es palpava en l'ambient i en les inscripcions però res més lluny de la realitat. Ens hem aixecat amb molta boira i temerosos que als punts més alts de les nostres muntanyes la visibilitat fos reduïda però no ha sigut cap obstacle, al contrari , aquesta fresqueta ha ajudat als corredors a poder donar el màxim de tots ells i anar recuperant al llarg del recorregut. Nou rècord de la cursa, amb un temps de 3:05:34 a càrrec d'Albert Giné que està preparant el seu repte de la Volta a Catalunya ( segur que ho aconsegueix !!! ). En dones, Elena Ferreres ha sigut la guanyadora demostrant el seu bon estat de forma i la campiona que és amb un temps de 4:13:15.
Satisfacció general, bon dinaret, entrega de trofeus als 6 primers absoluts masculins i femenins, sorteig de regals i il·lusió pel proper any. Enguany hem sigut 90 participants a la prova, esperem molts més per la pròxima edició
Per últim donar les gràcies a tots/es els voluntaris ( uns 90 ) repartits per estes muntanyes passant fred, als qui vau marxar un dia abans, als qui heu anat el mateix dia, als qui heu fet fotos, als qui heu fet controls, als qui heu estat servint, a les nostres núvies i dones ..... a tots/es!!!!! Moltes gràcies, sense vatros això no seria possible!! No em vull deixar a l'Ajuntament, que també ha estat al nostre costat implicant-se amb tots nosaltres, gràcies !! I com no, a l'Associació de Dones, quina fideuada que ens han preparat, boníssimaaaaaa !!! Moltes gràcies.
Ara Panxampla descansa un any però no patiu, tornarà a treure el trabuc !!!
Salut!!
Amb aquesta breu explicació desitgem que conegueu una mica més a l’ànima de la nostra cursa i font d’inspiració.
El personatge que dóna nom a la cursa.
Joan Pujol Fontanet és el nom del bandoler de les Terres del Sud de Catalunya. Va néixer a Alfara de Carles el 23 d'abril de 1857 i morí el 16 de juny del 1883. Amb el sobrenom de "Panxampla" era famós i conegut pels pobles d' Alfara de Carles, Reguers, Beseit i per les muntanyes dels Ports .
Molts periòdics de l’època el qualificaven de bandoler. La gent del poble el va considerar, més aviat, com un fugitiu i aventurer.
Per copsar millor la vida que duia el fugitiu davant aquells anys de persecusió cal conèixer l'orografia dels ports: Són muntanyes dures amb camins i viarants difícils amb coves i amagatalls que només són accessibles per a les cabres salvatges o gent de capacitats físiques extraordinàries. La mateixa duresa del territori era la millor protecció per al fugitiu alfarenc.
Va ser sotmès a un Consell de Guerra i sentenciat a mort per haver ferit un guàrdia-civil, en una de les nombroses escaramusses hagudes pels Ports . Després d'un crim de taverna que probablement no havia comès ell, fugí a la muntanya, on s'amagà i sobrevisqué uns tres anys. Finalment va passar a França on va romandre dos anys com a soldat carlí exiliat. Va conèixer Victorine, i tingueren un fill. Fou pres per dos gendarmes i dos guàrdia-civils a un cafè de Carcassona, el 7 de desembre de 1882. Fou afusellat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona el dia 16 de juny de 1883 a les 8 del matí.
PREPARA'T PER VIURE LA SEVA EXPERIÈNCIA
