PREMIATS EN EL SORTEIG DE LA  4ª CURSAPANXAMPLA

CURSA:

Dorsal i Nom

Botella d’oli

94: Antonio Mestre Messeguer

MARXA:

Dorsal i Nom:

Botella d’oli

78: Mireia Marte Parra
29: Marta Cerda Ferrer
100: Pedro Pellissa Bes

Podeu posar-vos en contacte amb la organització en l’apartat contacta d’aquesta mateixa web.

Salutacions.

Un any més i per quarta edició, l’organització i el poble d’Alfara de Carles vol donar el nostre més sincer agraïment a tots els amants de la muntanya que han deixat la seva petjada aquest passat cap de setmana.

Tot l’esforç es veu recompensat amb la vostra participació; i a la vegada omple d’orgull a totes les persones, entitats i col·laboradors que fan possible la consecució de la cursa de Panxampla.

Mil gràcies a cadascun de vosaltres i fins l’any vinent!

VIDEO 2012

.

.

.

Benvolguts corredors,

Un any més comença el Circuit de Muntanya de Terres de L’Ebre 2013.
La Cursa de Panxampla us dona la benvinguda.
Cada any que passa els corredors sou mes forts i més ràpids pels senders i pujades de totes les curses.
Panxampla us espera un any mes a la cursa d’Alfara de Carles per demostrar-li i demostrar-vos la gran força i l’esperit que porteu en el vostre interior.

Salut i Força

Orígens de la Cursa

Amb aquesta breu explicació desitgem que conegueu una mica més a l’ànima de la nostra cursa i font d’inspiració.
El personatge que dóna nom a la cursa.
Joan Pujol Fontanet és el nom del bandoler de les Terres del Sud de Catalunya. Va néixer a Alfara de Carles el 23 d’abril de 1857 i morí el 16 de juny del 1883. Amb el sobrenom de “Panxampla” era famós i conegut pels pobles d’ Alfara de Carles, Reguers, Beseit i per les muntanyes dels Ports .
Molts periòdics de l’època el qualificaven de bandoler. La gent del poble el va considerar, més aviat, com un fugitiu i aventurer.
Per copsar millor la vida que duia el fugitiu davant aquells anys de persecusió cal conèixer l’orografia dels ports: Són muntanyes dures amb camins i viarants difícils amb coves i amagatalls que només són accessibles per a les cabres salvatges o gent de capacitats físiques extraordinàries. La mateixa duresa del territori era la millor protecció per al fugitiu alfarenc.
Va ser sotmès a un Consell de Guerra i sentenciat a mort per haver ferit un guàrdia-civil, en una de les nombroses escaramusses hagudes pels Ports . Després d’un crim de taverna que probablement no havia comès ell, fugí a la muntanya, on s’amagà i sobrevisqué uns tres anys. Finalment va passar a França on va romandre dos anys com a soldat carlí exiliat. Va conèixer Victorine, i tingueren un fill. Fou pres per dos gendarmes i dos guàrdia-civils a un cafè de Carcassona, el 7 de desembre de 1882. Fou afusellat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona el dia 16 de juny de 1883 a les 8 del matí.
PREPARA’T PER VIURE LA SEVA EXPERIÈNCIA